Col·laborar amb la Marató

Un any més, tenim  la Marató de tv3 a la vista. Els alumnes de 3r ESO se'n fan ressò visionant el vídeo divulgatiu de la marató  VÍDEO

comentar-lo i quan arrribi el dia de trucar per telèfon, fer-ho amb tota la solidaritat que es pugui.

Els alumnes després de fer els comentaris han volgut plasmar en un paper el més rellevant per a ells sobre l'ICTUS i LES LESIONS MEDUL·LARS i CEREBRALS. 

Quan els tinguem tots , ho penjarem a la classe!! Ara de moment, uns quants:

i .... MÉS FOTOS

DISSECCIÓ D'UN ESTÓMAC I FETGE

Comencem la tongada de les disseccions, però la professora no ho té prou clar si continuar o no perquè hi ha alumnes que no porten el material i per tant no poden observar la dissecció.

De moment, el Pol Ribera ha portat un material magnífic: un fetge i un estómac.

                                             FOTOS FETES PER ARNAU MARTÍ
                                             video
                                                Fotos 3r C (VAGA)
                             video fet per Blanca Palau

Fetge amb la vesícula biliar

Estómac de corder

Estómac de corder per fora (gràcies a l'OT ARNAU)

Estómac ple de menjar

Extracció de Clorofil·la

Després d'uns dies sense anar al laboratori , avui Sant Albert el Magne, hi hem tornat per extreure els pigments que porta la planta espinac.

Espinacs que ha portat en Gerard Quintana

Hem après a fer una tècnica que es diu Cromatografia. El resultat ha estat que els espinacs, amés de ser verds perquè tenen molta clorofil·la, també porten altres pigments com les xantofil·les (color groc) i els carotens (color taronja-marró).

Es poden observar 3 bandes: clorofil·la ( a baix de color verd), xantofil·les (al mig de color groc) i carotens( a dalt una línia marró).

                     FOTOS DE 3rB

                    ANIMACIÓ 3r C
                      ÀLBUM 3r A

Mots encreuats!!

El grup de 3r A, ha après a fer  mots encreuats amb el programa Hot Potatoes ( J.Cross). Per començar, s'han fet buscant paraules relacionades amb el Laboratori.

Mots encreuats de la Tània

Mots encreuats d'en Jordi

Després de fer aquests mots encreuats, cada alumne els ha guardat al seu e-portfoli (carpeta Biologia). 
si voleu jugar: mots encreuats de la Marta

Observació d'Amiloplastidis

Amb la patata, fessol i farina de blat, hem observat el midó que es troba dins dels amiloplastidis, orgànuls que contenen el midó. 
Per comprovar-ho hem utilitzat el colorant Lugol que és específic del midó: passa de color groc a negre.

Hem volgut fer la prova del Lugol amb un tall de pernil dolç; es pot observar que no canvia de color, per tant vol dir que no conté midó.

Podeu veure com els alumnes treballen la pràctica.
ANIMACIÓ 3rB

Fotografies dels amiloplastidis al microscopi òptic

ANIMACIÓ 3rC,    ANIMACIÓ 3rA

Observació de Cromoplastidis

Comencem setmana i comencem pràctica nova. Avui toca fer l'observació de cromoplastidis: orgànuls que contenen pigment. Per exemple, la tomata i la pastanaga, també el pebrot verd.

Això voldrà dir que avui no utilitzarem cap colorant perquè les mostres ja tenen color propi. 3r B

ANIMACIÓ (3rC), Animació 3rA (mig grup)

Cèl·lula vegetal

Continuem anant al Laboratori cada setmana.  Ara estem estudiant la cèl·lula i, per fer-se capaç del què és, no hi ha com veure-les al microscopi òptic.

Avui toca treballar amb la ceba per observar la cèl·lula vegetal.

                   

Gràcies a l'alumne Ot, que ha portat la ceba, s'ha pogut fer la pràctica. Podeu veure les imatges 3r C

ÀLBUM FOTOS

Cèl·lula de la mucosa bucal

Avui ja hem començat a fer la pràctica número 4 de Biologia . Es tracta d'observar les cèl·lules de la mucosa bucal. Cada alumne, amb un palet estèril, ha rascat la seva galta, per dins,  i ha obtingut un material incolor que amb una gota de Blau de metilè s'ha pogut veure cèl·lules tenyides de blau.

Sempre però, amb l'ajut del Microscopi òptic!!!

Els primers en fer la pràctica han estat els alumnes de 3r B  ÀLBUM, 3r A i C

NOTÍCIA : Amb DNA de tres persones

Ahir, 27 setembre va ser notícia important la del neixement d'una criatura amb DNA de tres pares.

Poso la informació del biòleg Daniel Closa que hi ha publicada en el seu Blog Centpeus:

Ahir es va aprovar al parlament britànic una tècnica de reproducció assistida en que es fa servir el DNA de tres persones. Tres? Doncs sí. Tot i que sovint ho oblidem, tots nosaltres, totes les nostres cèl·lules (gairebé) contenen DNA de tres orígens diferents. Al nucli de les cèl·lules, convenientment empaquetat en els cromosomes, hi tenim el DNA procedent del pare i de la mare. Però fora del nucli, dins els mitocondris que hi ha al citoplasma de la cèl·lula, també hi ha una mica de DNA. Molt poquet, però no per això irrellevant. Hi ha algunes malalties causades per problemes en aquest DNA i amb la nova tecnologia es podran prevenir.

Que els mitocondris tenen DNA se sap des de fa molt temps. I aquesta presència va ser una de les dades que va donar lloc a la teoria simbiòtica de l’origen de les cèl·lules eucariotes. Als biòlegs els costava molt explicar com s’havia passat dels bacteris relativament senzills que hi havia als orígens de la vida fins a les nostres cèl·lules complexes, amb nucli, orgànuls i una estructura molt sofisticada. La resposta sembla ser que està en una simbiosi. Uns microbis similars a una ameba van incorporar al seu interior uns bacteris que generaven energia aprofitant l’oxigen. Aquells bacteris es van quedar dins les cèl·lules i van donar lloc als mitocondris. A les plantes els va passar una cosa semblant amb els cloroplasts, que també tenen DNA.

De manera que el DNA mitocondrial, petit i que no està empaquetat en un cromosoma com els nuclears, només és el que queda del DNA dels bacteris originals amb que ens vam fusionar. És molt poqueta cosa, només trenta-set gens, comparats amb els vint i quatre mil del DNA nuclear, però els mitocondris el necessiten per fer la seva feina, i si té mutacions apareixen malalties.

Durant la fecundació, l’espermatozoide no porta gran cosa. Un nucli amb els cromosomes del pare i gairebé res més. La part femenina, l’òvul, aporta el nucli, amb els cromosomes materns, però també els mitocondris del seu citoplasma. De manera que tots hem heretat la meitat dels cromosomes del pare, l’altre meitat de la mare, i el DNA dels mitocondris també de la mare.

Doncs ara el que es podrà fer en cas que els mitocondris de la dona tinguin el DNA alterat és agafar l’òvul d’una donant sana, treure-hi el nucli i substituir-lo pel nucli de la mare. Aquest òvul, que tindrà els mitocondris sans de la donant però els cromosomes de la mare, es fecunda amb els espermatozoides del pare i la criatura que neixi tindrà els gens dels dos pares… excepte aquells 37 dels mitocondris, que seran de la donant d’òvul. Per cert, si és una nena, ja no haurà de patir pels seus fills.

Segurament parlar de tres progenitors és excessiu ja que els cromosomes seran totalment dels seus pares. La tercera persona, la donant del citoplasma de l’òvul, només aportarà els mitocondris. Un 0, 15 % dels gens. Si a les persones els fan trasplantaments d’òrgans, en aquest cas podríem dir que s’haurà fet un trasplantament d’orgànuls cel·lulars a l’òvul.

La tècnica és interessant perquè permetrà curar moltes malalties diferents. Totes les relacionades amb alteracions al DNA mitocondrial. El que passa és que es tracta de malalties rares, amb poca incidència i per això hi havia poca demanda.

He llegit que l’Església s’hi oposava, però no acabo d’entendre el motiu. En aquest cas no es destrueix cap embrió. Simplement es descarta el citoplasma de l’òvul de la mare i el nucli de l’òvul de la donant. És després de fer això que té lloc la fecundació amb l’espermatozoide del pare, per tant, problemes ètics no en veig gaires. Naturalment hi ha les dificultats tècniques que no s’han de menystenir, i el fet d’aclarir quin paper es concedeix a la donant de mitocondris. Detalls legals i qüestions ètiques a tenir en compte, però que no haurien d’enterbolir el que és un gran pas de la medicina moderna.

BLOG  de Daniel Closa (Centpeus)

Pràctica 3: Microscopi òptic

Aquesta setmana toca conèixer, manipular el Microscopi òptic. Encara es recorda de 1r de l'ESO però aquest curs s'utilitzarà a cada sessió perquè és l'instrument bàsic de la Biologia.

 En aquestes vinyetes hem de descobrir quina és l'acció correcta per manipular bé un microscopi òptic

Han començat els de 3r ESO B FOTOS      
                ÀLBUM FOTOS

Pràctica 2: escalfar i pipetejar

Estem ja a la segona setmana de curs i tot funciona!!
Per tant, al laboratori toca fer una pràctica i aquesta consistirà en:
--) escalfar aigua en un tub d'assaig  i
--) pipetejar aigua

Els alumnes molt concentrats per fer aquesta pràctica. Ho podeu comprovar. 3r ESO B,  3r C  3r ESO A

Pràctica 1: El Laboratori escolar

Iniciat el curs escolar 2016-17 ja hem fet la primera pràctica  que ha consistit en conèixer el laboratori del nostre institut. 

Cada curs de 3r ESO ha passat pel Laboratori i ha conegut de primera mà com és, que s'hi fa i quins estris s'utilitzaran, quins erros no s'han de fer,etc.      3r ESO C
                  3r ESO A

Inici del Curs 2016-17

Deixem les vacances i l'estiu per començar un nou curs escolar. Espero que sigui un any molt profitós i que la biologia ens ajudi a entendre com funciona el cos humà i a tenir actituds sanes.

S'ha acabat el curs 15-16

Ja han passat 9 mesos!!! Sembla ahir que vam començar el curs i ja el tenim a punt d'acabar, ara només falta el Crèdit de Síntesi i els resultats finals.

Tant si han anat bé com si no, us desitjo que tingueu unes bones vacances!!!

Homosexualitat a debat

El grup classe de 3r B s'ha dividit en dos grups de forma aleatòria. Cada grup ha pensat arguments a favor i en contra de la homosexualitat. La professora ha actuat de moderadora i dos alumnes, Leandro Hidalgo i el Roger Oriol han fet els corresponents videos.

Podeu visionar els debats.

debat del 2n grup

debat del 1r grup

Taula rodona sobre Homosexualitat

Per acabar amb el tema de l'aparell reproductor, els alumnes de 3r A s'han preparat el tema de la "Homosexualitat a debat" i després de vint minuts per preparar els pros i els contras s'ha fet una taula rodona, moderada per la professora i gravada per l'alumne Marc Garcia Caño (primer grup) i pel Carles Planella (segon grup). 

taula rodona del segon grup

Menjar bé és divertit!!!

Ja a punt d'acabar el curs escolar 2015-16, 

els alumnes de 3r C volen aprendre més coses sobre l'alimentació. Per exemple:

--) s'han de fer 5 àpats al dia
--) s'ha de rentar les dents després de cada àpat
--) menjar una mica de tot
--) verdura i fruita no han de faltar mai
--) les llaminadures, només de tant en tant
--) etc.

3r C: dissecció ronyons de conill i de porc

Aquesta setmana, els alumnes de 3r C,  han portat ronyons, però de conill, el segon grup i de porc el primer grup, gràcies a l'Aleix .

ronyó de conill

ronyons de porc

Malgrat no han pogut estudiar el tema de l'Aparell Excretor, al Laboratori hem explicat i observat els ronyos, òrgans molt importants, així com el seu funcionament.

Podeu veure les imatges de la sessió al laboratori.

Contrucció d'un Cariotip

Avui,  els alumnes de 3r A,  retallant acuradament i ordenant per parelles els cromosomes segons la mida, la forma i les bandes, han estat capaços de construir un CARIOTIP.

Després han contestat preguntes com: 

-) quants cromosomes hi ha en una cèl·lula humana?-) quantes parelles de cromosomes hi ha?

-) quantes cromàtides hi ha en total?

-) es tracta d'un fetus masculí o femení? I com ho saps?

-) detectes alguna anomalia cromosòmica?

Podeu veure alguna imatge de la sessió, uns força bé, d'altres ho han acabat a casa.

Elaboració d'un CARIOTIP

Ja hem començat l'últim tema del curs 2015-16: l'aparell reproductor.

Avui ha estat el torn dels alumnes de 3r B per elaborar un mapa de cromosomes que rep el nom de Cariotip. Com ho han fet? Doncs, donats tots els cromosomes barrejats i, tenint en compte la mida, la forma i les bandes, s'havien d'ordenar per parelles. Al final ho han aconseguit! Uns més de pressa que d'altres però ha estat una pràctica molt diferent i alhora divertida!!

CARIOTIP: s'ha de mirar en vertical!!!(problemes tècnics)

1r Batxillerat: Aquí en Parlem

Aquest curs 15-16, dins el projecte de centre: Aquí en Parlem, s'ha treballat amb els alumnes de 1r Batxillerat Científic, la neurona, la sinapsi i tot el relacionat amb  les drogues.

Ho hem fet després d'estudiar el bloc de La Cèl·lula perquè calia tenir coneixements de la mateixa i, així poder entendre com passen la informació les neurones a través de la membrana, per exemple.

Hem fet grups de dos alumnes i cadascun d'ells ha fet una presentació al drive amb totes les qüestions relacionades amb el tema.

La Bassi i la Núria fent la presentació oral davant els companys de classe.

Si us ve de gust ampliar coneixements  o simplement fer una lectura de com afecten les diferents drogues al nostre cervell, ho podeu veure en el següent enllaç:

                           presentacions

3rC: Treballem els medicaments

Amb els alumnes de 3r C, es pronostica una pràctica i després se'n fa una altra. Per què? perquè el material ens el deixem, no he aconseguit el material, etc.

Llavors ja fa uns quants dies que treballem les medecines, i això hem fet avui.

Quin és l'objectiu de la pràctica? Primer mirar la capsa i veure quina informació porta.

I una vegada vist el medicament per fora, passem a entendre el prospecte.

3r A: dissecció pota de pollastre

Avui  ha estat el torn dels alumnes de 3r A per fer la dissecció de la pota de pollastre. 

La pràctica a seguir és la mateixa que han desenvolupat els alumnes de 3r B.

Material: Cuixa de pollastre, safata de dissecció, tisores, pinces…

Tècnica:Abans de començar la dissecció, observem l’aspecte i examinem atentament la pell. 

Traiem la pell i veiem que entre la pell i els músculs es troba un tel, format per un teixit especial (anomenat teixit conjuntiu) que permet unir els músculs a la pell.


Els músculs són estructures que s’uneixen als ossos mitjançant unes cordes blanques, lluents i molt resistents anomenades tendons, responsables del moviment de l’esquelet.Separem els ossos i els identifiquem. El peroné és una mena d’espina adherida a la tíbia
També es pot observar molt bé ,quan partim la tíbia, la medul·la òssia vermella.

S'ho han passat d'allò més bé perquè, avui, han pogut comprovar que allò que mengen a casa correspon a a l'aparell locomotor: ossos i músculs.

Temps de lectura a 3r C

Aquesta setmana hem fet una activitat al Laboratori  una mica diferent: hem fet lectura!!! i què hem llegit? doncs una revista amb vinyetes dedicada al sòl.

REVISTA QUE S'HA LLEGIT

L'any 2015 estava dedicat al sòl:Any Internacional del sòl, per això ho hem aprofitat per saber moltes coses del sòl:

.) el sòl és un bé

.) el sòl és un recurs

.) què vol dir Edafologia

.) quines són les bones pràctiques agrícoles

.) quant de temps tarda en formar-se el sòl

.) etc.

Ha estat una sessió molt tranquil·la i enriquidora!!

NOTA DE PREMSA ( Col·legi Oficial de Geòlegs) sobre "fracking"

Ahir dilluns 25 d’abril el Ple del Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la Llei 2/2014, del 27 de gener, aprovada en el Parlament de Catalunya, que en el seu article 167.1 prohibia l’ús del “fracking” com a tècnica per l’exploració, investigació i explotació de jaciments d’hidrocarburs a Catalunya.

Per això, el Consell de Govern del Col·legi de Geòlegs de Catalunya comunica:

1.       El fracking és una tècnica desenvolupada inicialment als EEUU que consisteix en la realització de perforacions verticals profundes a les quals s’introdueix aigua a alta pressió barrejada amb sorra i productes químics, amb l’objectiu de fragmentar les roques impermeables que contenen hidrocarburs en forma líquida o gas. És una tècnica que neix com a millora de la productivitat en explotacions convencionals però que pren forma com a mètode per extreure recursos en zones menys productives.

2.       La incertesa per l’impacte ambiental que genera aquesta tècnica, arran d'accidents en pous dels Estats Units, la contaminació dels aqüífers o les possibles fuites de gas, va crear una important alarma social en el nostre país davant la tramitació de possibles projectes d’explotació mitjançant aquesta tècnica.

3.       COLGEOCAT va realitzar en data 8 d’octubre del 2013 un dictamen sobre aquesta tècnica d'explotació per a la Comissió d'Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d'Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica, del Parlament de Catalunya, Comissió del Parlament que va elaborar aquesta llei. Podeu revisar les conclusions d’aquests treballs a http://www.colgeocat.org/ca/Noticies/16/1069/FRACKING/

 En aquest dictamen tècnic COLGEOCAT considera que Catalunya és un país que no conté ni les formacions geològiques, ni les estructures, ni els recursos hídrics, ni l’extensió territorial suficient que facin viable l’explotació no convencional d’hidrocarburs (o "fracking”).

4.       COLGEOCAT, considera que el fracking és una tècnica d'explotació molt particular i que no s'hauria de considerar afectada per les competències estatals bàsiques regulades en els articles 149.1.13, 23 i 25 de la Constitució Espanyola. Entenem que la llei catalana s'hauria de considerar com una norma addicional ja que el seu principal objectiu és la protecció de la societat dels riscos associats a aquesta tècnica.

5.       De la mateixa manera, COLGEOCAT considera que els recursos naturals i energètics situats al subsòl de Catalunya s'han de considerar com a béns estratègics presents i futurs del nostre país, sobre els quals el poble de Catalunya, i en el seu nom el seu govern, també tenen dret a decidir com ha de ser la seva exploració, investigació i explotació.

CONSELL DE GOVERN DEL COL·LEGI DE GEÒLEGS DE CATALUNYA

Barcelona, 26 d’Abril de 2016

Dissecció pota de pollastre: 3r B

Els nois i les noies de 3r ESO B hem estudiat l’Aparell Locomotor i, com a part pràctica, hem disseccionat la cuixa d’un pollastre al laboratori.


Material: Cuixa de pollastre, safata de dissecció, tisores, pinces…


Col·loquem la cuixa de pollastre a la safata. Abans de començar la dissecció, observem l’aspecte i examinem atentament la pell.


Tècnica: Traiem la pell i veiem que entre la pell i els músculs es troba un tel, format per un teixit especial (anomenat teixit conjuntiu) que permet unir els músculs a la pell.


En algunes zones es pot observar l’acumulació de greix a sota la pell.


La pell que recobreix la pota és dura, escamosa, sense plomes i és molt difícil de treure.


Els músculs són estructures que s’uneixen als ossos mitjançant unes cordes blanques, lluents i molt resistents anomenades tendons, responsables del moviment de l’esquelet.


Els músculs es contreuen i s’estenen o relaxen. Gràcies a aquests canvis, mouen els ossos. Si estirem cada un dels paquets musculars observarem els moviments.

el tendó que uneix el múscul amb l'os.

separant la pell s'observa el teixit conjuntiu

pell

I ara a disseccionar…